Ceràmica

Got de te de la vida quotidiana. Sense nanses, cilíndric o lleugerament cònic. El que es fa servir a casa, a l'oficina, al restaurant de barri. La peça ceràmica japonesa més democràtica i accessible. Bona qualitat des de ¥1,500.

El bol del te matcha per a la cerimònia del te. La peça ceràmica japonesa més venerada. Un chawan autèntic de mestre és objecte de col·leccionista. Per a ús domèstic quotidià, peces boniques des de ¥5,000.

Gerra petita per a escalfar i servir sake. Forma de con o de botella de coll estret. Normalment va amb dues tasses (ochoko). Un joc de tokkuri + ochoko és un dels souvenirs més pràctics i elegants.

Bol amb bec vertidor. Serveix per a sake, dressings, salses. Forma lliure, molt popular entre els cuiners contemporanis. Una de les peces ceràmiques més versàtils i fotogèniques de la cuina japonesa moderna.

Plat petit de tapes i condiments. La ceràmica del kakemono japonès: 5–8 cm, pinzellada única, minimalisme absolut. Col·leccionar kozara és adictiu i pràctic. Un joc de 5 peces és fàcil de portar a l'avió.

Bol fondo per a arròs. El contenidor del ramen, del gyudon, del katsudon. La ceràmica domèstica japonesa per excel·lència. En un bon donburi de qualitat la sopa es manté calenta més estona.

Wabi-sabi (侘び寂び)

L'estètica de la imperfecció, la incompletesa i la impermanència. Una tassa amb una bombolla a l'esmalt, una gerra amb les marques del forn, un plat lleugerament asimètric: tot això és perfecció des de la perspectiva wabi-sabi. És l'antítesi de la porcel·lana europea perfecta i simètrica. Aprendre a veure'l canvia la manera de comprar ceràmica per sempre.

Mingei (民芸) — artesania popular

Moviment fundat per Yanagi Soetsu als anys 1920. Reacció contra la industrialització: els objectes fets per artesans anònims per a ús quotidià tenien una bellesa que els objectes de luxe amb signatura perdien. Mashiko i els seus tallers en són l'exemple viu. Shoji Hamada i Bernard Leach (ceramista britànic) en van ser els difusors internacionals.

Les sis antigues cerames (Rokkoyo)

Bizen (Okayama), Shigaraki (Shiga), Tamba (Hyogo), Echizen (Fukui), Tokoname (Aichi) i Seto (Aichi). Totes actives des del s. XII–XIV, sense interrupció. El que les uneix: forn de llenya, sense esmalt o esmalt natural, argiles locals, producció artesanal. Shigaraki és famosa pels tanuki (ossets de ceràmica de bona sort davant les portes dels restaurants).

Ceràmica contemporània japonesa

Al costat de les tradicions regionals, el Japó té una escena de ceramistes contemporanis molt activa. Barreja tradicions antigues amb sensibilitats minimalistes modernes. El 2k540 Aki-Oka Artisan (Tokyo), les galeries de Daikanyama i Nakameguro, i les fires d'artesania dels temples (Toji a Kyoto, cada 21 del mes) són el lloc per trobar-los.

Kintsugi — l'art de reparar amb or

Tècnica de reparació de ceràmica trencada amb laca urushi barrejada amb pols d'or, plata o coure. La fractura no s'amaga: es ressalta. La peça reparada val més que l'original perquè porta la història del trencament. Filosofia aplicada: les cicatrius no son defectes, és on la llum entra.

Tallers a Kyoto i Tokyo: Hi ha cursos d'un dia (~¥8,000–15,000) per a turistes. Porta una peça trencada de casa o compra una de local. Una de les experiències artesanals més memorables del Japó.

Com portar ceràmica a l'avió

A cabina: Peces petites (kozara, yunomi) caben en una bossa de mà si van ben embolcallades. Cap problema als controls: la ceràmica no és cap objecte prohibit.

A la bodega: Per a peces grans (chawan, tokkuri, donburi): embolcalla amb roba, posa al centre de la maleta, mai als costats. Les botigues de qualitat ofereixen embalatge de viatge o fins i tot emmagatzematge fins a la recollida al final del viatge.

Enviament postal: El servei EMS japonès és molt fiable. Les botigues de Kiyomizuzaka i Mashiko acostumen a oferir enviament internacional directe.

El carrer que puja al temple Kiyomizudera. 300 metres de botigues i tallers de ceràmica Kyo-yaki. Pots veure artesans treballant el torn. Preus per a tots els rangs. La millor concentració de ceràmica de qualitat del Japó.

Els carrers empedrats adjacents a Kiyomizuzaka. Botigues de ceràmica, laca i artesania en un entorn urbanístic de l'era Edo. Les peces aquí tendeixen al format souvenir però n'hi ha de qualitat real si es mira bé.

El poble de la ceràmica mingei. Desenes de tallers oberts al públic, museu Hamada, mercat dos cops l'any (maig i novembre). Un dia sencer. Si el viatge coincideix amb el mercat, és dels millors destins artesanals d'Àsia.

Espai de creadors contemporanis sota les arcades de la via elevada. Ceràmica, cuir, joieria. Artistes joves japonesos amb preus accessibles i peces úniques. Obert dijous a diumenge.

Els grans magatzems japonesos dediquen una planta sencera a ceràmica i vaixella. La selecció és la millor fora dels districtes especialitzats. Peces d'artesans establerts, amb tax-free.

El districte de les geixes de Kanazawa. Botigues de Kutani yaki i artesania d'or de Kanazawa (kinpaku). La millor selecció de Kutani fora dels mercats d'Arita.